Benvinguts al Quebec!

Dia 4. [07/08/2014]

Arribem a la ciutat de Quebec ben entrat el vespre. Aconseguir-hi un hotel cèntric és díficil, ja que la majoria estan situats fòra del recinte emmurallat. Per sort, el nostre es troba només a uns 10 minuts a peu de les muralles, així que un cop instal·lats sortim a donar una primeríssima volta de reconeixement.

La ciutat de Quebec és molt diferent a tot el que hem vist fins ara. Es tracta de la única ciutat emmurallada d’Amèrica del Nord, així doncs, les portes de la muralla, les esglésies antigues, les petites torres… tot plegat fa pensar que et trobes en una ciutat de la vella Europa.

Entrem a les muralles per la porta de Saint Jean que dóna accés al carrer amb el mateix nom. Es tracta d’un carrer amb molt d’ambient, ple de restaurants. Aquí, la gastronomia també és diferent. Podem trobar alguns restaurants de cuina francesa i crêperies, tot i que no predominen, la seva presència és destacable. Sopem en un d’ells i postposem la resta de la visita per l’endemà.

Una de les portes d’accés al recinte emmurallat.

Dia 5. [08/08/2014]

El dia d’avui el dediquem bàsicament a conèixer la ciutat. Tot i que dormim tres nits al Quebec, per demà tenim contractada una excursió d’avistament de balenes, així que avui volem invertir el temps suficient per conèixer els principals monuments de la ciutat.

A primera hora del matí ens dirigim a les esplanades d’Abraham, dins del Parc des Champs-de-Bataille. Tal i com el seu nom indica, aquí és on tingué lloc la batalla final entre francesos i britànics al 1759, després d’un llarg setge. La derrota del francesos suposà la pèrdua de la colònia del Quebec. Avui, aquest lloc històric s’ha convertit en un parc enorme on els habitants del Quebec poden practicar esports o sortir a fer un picnic quan el temps ho permet.

Seguidament entrem al recinte emmurallat i avancem fins a Le Château Frontenac, un imponent castell Patrimoni de la Humanitat que és,  també, l’hotel més fotografiat del món.

Monument al Patrimoni de la Humanitat i Château Frontenac al fons.

Baixem unes escales que ens porten al cor de la ciutat. A continuació us deixo alguns dels racons que vaig tenir el plaer de descobrir pel centre històric del Quebec.

Nôtre-Dame-des-Victoires, l’ésglésia més antiga d’Amèrica del Nord.

Habitants del Quebec vestits d’època per a la celebració d’una fira tradicional.

Una de les façanes pintades que et pots trobar per aquesta zona de la ciutat.

Arribem al riu i seguim caminant al seu costat fins a trobar el Marché du Vieux-Port. Aquí tenim la magnífica oportunitat de provar un dels menjars preferits dels canadencs: el xarop d’auró (sucre en estat pur!). La fulla de l’auró és la que trobem a a la bandera del Canadà i concentrant la saba d’aquest arbre s’obté aquesta delícia canadenca originària dels pobles indígenes.

Jo mateixa tastant el xarop d’auró per primera vegada.

Si per alguna cosa ens assemblem catalans i quebequesos és pel nostre fort arrelament a la llengua, cultura i tradicions del nostre poble, que ens esculpeixen com a una societat distinta dins del nostre país. Aquest fet es descriu perfectament a la quota “El Quebec és avui i per sempre una societat distinta, lliure i capaç d’assumir el seu destí i desenvolupament” que trobem al peu de l’estàtua a Roubert Bourassa, antic president del Quebec, als jardins del Parlament.

Paraules de Roubert Bourassa.

L’edifici del Parlament del Quebec és de visita obligatòria. La seva façana es una llicó de la història del Quebec digna de les millors escoles! Esta composta per una sèrie d’escultures dels personatges que han dibuixat la història del Quebec. Per exemple, hi podem trobar Jean Talon, el primer adiministrador de la colònia del Quebec; James Wolf, militar anglés que comandà la batalla de les esplanades d’Abraham o  René Levesque, el president del Parlament del Quebec que va organitzar el primer referèndum per l’autodeterminació del país al 1980.

Façana del Parlament de Quebec.

Al centre de la façana,  just damunt l’entrada principal hi trobem l’escut d’armes del Quebec flanquejat per les paraules “Je me souviens” (me’n recordo), referent als origens distintius del poble del Quebec. Amb el transcurs dels anys, aquesta frase ha esdevingut el lema dels quebequesos i actualment és present en molts altres indrets, fins i tot en les matrícules dels cotxes.

Es d’armes del Quebec acompanyat del lema “Je me souviens”.

Aquest “Je me souviens” tan present en moltes escenes, em colpeix també a mi com a visitant: de ben segur que em serà molt díficil oblidar el Quebec!