Valpo i Viña, ciutats de contrastos. (part I)

Des del principi sabia que aquest seria un viatge ple contrastos, tan en la forma de viatjar (els primers dies els vaig passar en un congrés en un dels millors hotels de Valparaiso i la resta, de ruta d’hostal en hostal amb la motxilla a l’esquena); però també de contrastos paisatgístics, sobretot degut a les grans diferències de latituds de la geografia xilena. El que no sabia és que aquests contrastos es farien evidents tant d’hora. Tot just en sortir de l’aeroport de Santiago de Xile vaig tenir el privilegi de contemplar la serralada nevada dels Andes a l’horitzó. Aviat em vaig allunyar d’aquest magnífic paisatge per dirigir-me cap a l’oceà, en direcció a Valparaíso. A aquesta ciutat també se l’anomena La perla del Pacífic i creieu-me que aquest sobrenom el té més que merescut!

Valparaíso va ser el primer port d’Amèrica del Sud fins a finals del s.XX quan l’obertura del canal de Panamà va facilitar la connexió entre ambdues costes del continent i va modificar la majoria de les rutes comercials entre Europa i la costa oest d’Amèrica del Sud. Llavors, la ciutat va entrar en un declivi econòmic del qual no sortiria fins al  al cap d’un segle gràcies a l’arribada del turisme.

Vista de la ciutat on s'aprecien les cases pintades amb colors estridents.
Vista de la ciutat on s’aprecien les cases pintades amb colors estridents.

Valparaíso es troba situada en un terreny molt muntanyós, ple de turons o cerros -tal i com els anomenen allí-, per aquesta raó l’arquitectura de la ciutat sembla gairebé impossible amb milers de cases ocupant cada raconet i desnivell. A això l’hi hem de sumar el fet que les cases es pintaven de colors llampants amb la pintura que sobrava dels grans vaixells transatlàntics que omplien el port. Quin va ser el resultat d’aquesta combinació? La declaració del centre històric de la ciutat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat al 2003 i l’explosió de pintures i graffitis arreu.

Un dels centenars de murals que es poden trobar per la ciutat.
Un dels centenars de murals que es poden trobar per la ciutat.

No us recomanaré cap ruta per conèixer la ciutat. Valparaíso és una ciutat no convencional i per això s’ha de descobrir d’una forma no convencional. Per trobar-ne els racons més interessants només cal perdre’s-hi! Caminar sense rumb fixe pels seus carrerons i deixar-te guiar a estones per algun dels centenars de gossos que els habiten; pujar i baixar les escales que condueixen als cerros o accedir-hi a través dels ascensors, són excel·lents maneres de captar l’essència d’aquest indret meravellós.

Un dels gossos que habiten els carrers de Valparaíso.
Un dels gossos que habiten els carrers de Valparaíso.

escales_valpoValparaíso val la pena viure-la i conèixer-la al carrer. Tot i així, els amants de la literatura i la història tenen una visita obligada a la casa de Pablo Neruda, La Sebastiana (situada a cerro Florida). Neruda era un gran amant del mar i les seves cases imitaven l’interior d’un petit vaixell. S’ha d’adquirir una entrada per accedir a la casa però val molt la pena ja que a part de tenir la possibilitat de contemplar la peculiar decoració i les desenes d’objectes que Neruda reunia a través dels seus viatges, un audioguia et permet descobrir la fascinant vida del poeta.

La Sebastiana, la casa de Pablo Neruda a Valparaíso.
La Sebastiana, la casa de Pablo Neruda a Valparaíso.

Si no es vol pagar l’entrada, la vista des dels jardins de la casa et permet admirar l’oceà Pacífic des d’una posició més que privilegiada. Neruda escrivia els següents versos: “El Océano Pacífico se salía del mapa. No había donde ponerlo. Era tan grande, desordenado y azul que no cabía en ninguna parte. Por eso lo dejaron frente a mi ventana.”

neruda_vistes
Les vistes del Pacífic des de la casa de Neruda.

Consells del i pel viatger:

-Atenció amb els carteristes! Valparaíso és una ciutat molt vívida i turística així que es recomana intentar passar desapercebut i evitar mostrar objectes de valor com càmeres, carteres plenes de bitllets, etc.

-Valparaíso es troba a uns 200km de la capital de Xile, Santiago. El transport en autobús predomina a Xile i és especialment fàcil, còmode i barat entre les grans ciutats. Hi ha un gran nombre de companyies amb una alta freqüència de sortides entre Santiago i Valparaíso, així que si només esteu uns dies a la capital del país no teniu excusa per visitar una de les ciutats més boniques d’Amèrica del Sud. Per més informació sobre horaris us deixo l’enllaç d’una web realment útil que que engloba tot el servei d’autobusos del país.

-Després d’un dia intens de vèncer els desnivells i pendents de Valparaíso. No us oblideu de relaxar-vos en companyia d’un bon vi carmènére o d’un pisco sour!

-No us perdeu el  TOUR 4 TIPS. És un tour guiat en castellà o anglès que surt cada dia a les 10h o a les 15h des de la plaça Sotomayor. Els guies són molt simpàtics i et descobreixen un munt de dades interessants sobre la ciutat i la seva història d’una forma animada i participativa. A més, el recorregut esta ple de boniques sorpreses que et dibuixen un somriure permanent.

Advertisements

One thought on “Valpo i Viña, ciutats de contrastos. (part I)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s