Category Archives: el repte dels 100 cims

El Tossal Gros

[Compartit de A pas de formiga 100 cims ]

Avui, 23 de febrer del 2015, he sumat el tercer cim del repte. El Tossal Gros és un cim molt característic per la seva geografia en forma de nas de gegant adormit a la muntanya. Esta situat entre els límits de la Conca de Barberà i l’Alt Camp, és el punt més alt (867m) de la Serra de Miramar.

Fa un dia ventós a Valls però tot i així decidim anar fins a Prenafeta per valorar si l’excursió és factible, un cop allí veiem que el temps esta més calmat i comencem a caminar.

Sortida des de l'Església de Prenafeta.
Sortida des de l’Església de Prenafeta.

Hem realitzat una ruta circular de dues hores i nivell de dificultat fàcil. L’ascensió l’hem fet pel Pla d’en Faló que ens ofereix una pujada suau i hem torant per l’altra banda, baixada amb més desnivell i arriscada però més directa. Sortim de l’Esglèsia de Prenafeta i agafem el camí que passa per la seva esquerra per anar a buscar el GR-175. Anem seguint el GR sempre en direcció a Figuerola del Camp. Passem per un antic camí empedrat.

Camí empedrat
Camí empedrat

Continuem ascendint (sempre en direcció Figuerola) fins que arribem a l’Església Romànica de Sant Salvador. Seguim avançant fins a arribar al Pla del Faló. Des d’aquí és d’on surt el senderó que ens portarà al sostre de la Serra de Miramar. Cal vigilar perquè no forma part del GR-175 i queda una mica amagat, just darrere del senyal del Pla. Aquest senderó ens porta, en menys de 15 minuts, al cim del Tossal Gros.

Vistes des del Tossal Gros.
Vistes des del Tossal Gros.

Al cim hi fa molt de vent i el temps no acompanya; tot i així, aprofitem uns minuts per disfrutar de les vistes espectaculars que ens ofereix el paratge. Podem observar bona part de la Conca i l’Alt Camp, el mar a una banda i els Pirineus nevats a l’altre. També podem veure Montserrat a la llunyania. Emprenem la tornada en direcció a Prenafeta, tal com indica una senyal al cim del Tossal. La baixada és una mica més tècnica però res que no es pugui assolir de salt en salt i amb paciència.

La baixada des del Tossal Gros.
La baixada des del Tossal Gros.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA Després de mitja hora ja som una altra vegada a Prenafeta amb un cim més a la butxaca! Salut i camins! C.

Tossal de la Baltasana i Mola d’estat

Prades, Baix Camp. Disset de gener del 2015. Deu hores del matí. Un grau negatiu de temperatura. Gebre i boira.

Doncs sí, no podríem haver triat ni un millor dia ni una millor estació per començar el repte dels 100 cims, però les ganes ens poden i tot i que fa molt de fred i mal temps, no ens podem resistir de sortir a coronar els primers cims.

Prades
Plaça Major de Prades

Sortim de la Plaça Major de Prades i caminem com si anéssim a sortir del poble per agafar el camí que ens conduirà al Tossal de la Baltasana (la ruta aquí). L’ascensió fins al Tossal és fàcil i assequible per tots els estats de forma. A mesura que guanyem altitud ens trobem amb un paisatge cada cop més gebrat.

La tardor deixa pas a l'hivern.
La tardor deixa pas a l’hivern.
La Ivet enmig del bosc gebrat.
La Ivet enmig del bosc gebrat.

No necessitem més d’una hora per culminar el Tossal de la Baltasana (1203m), el sostre de les muntanyes de Prades, l’eufòria per haver fet el primer cim és màxima. La boira no ens permet disfrutar de les vistes des del cim, però la Ivet i l’Ester, habituals d’aquests camins, ens asseguren que són espectaculars.

Tossal de la Baltasana
Tossal de la Baltasana
Jo, la Ivet, l'Ester i la Marta al vèrtex geodèsic del Tossal de la Baltasana.
Jo, la Ivet, l’Ester i la Marta al vèrtex geodèsic del Tossal de la Baltasana.

Veient que portem els motors escalfats i que tenim marxa per estona decidim allargar la ruta i anar fins a un altre dels cims catalogats per la FEEC de les muntanyes de Prades, La Mola d’Estat . A mesura que anem fent camí, es va aixecant el dia i comencem a gaudir de la miqueta d’escalfor que ens ofereix el sol i del magnífic paisatge de les muntanyes de Prades. De camí al següent cim ens topem amb les coves d’en Pere, que havien servit de refugi als republicans durant la Guerra Civil.

Les coves d'en Pere
Les coves d’en Pere.

Després de caminar uns 7 km des del Tossal arribem a la Mola d’Estat o dels Quatre Termes (1117m), que rep aquest nom perquè en aquest punt convergeixen els termes de Rojals, Vimbodí, Mont-ral i Prades. Hem coronat doncs el segon cim del repte en tan sols un dia, l’orgull és màxim. D’aquest cim són molt característiques les tres creus metàl·liques clavades a la roca, avui però, només n’hi ha dues, esperem que aviat tornin a posar la que falta.

Les tres creus.
Les tres creus.

Hem assolit el punt més distant de la nostra ruta, és hora doncs, de desfer camí per tornar cap a Prades. La ruta que fem és circular ja que aprofitem l’excursió per passar de tornada per l’ermita de l’Abellera. Es tracta d’una ermita situada just a sota la roca de la muntanya, la bellesa de l’indret és indescriptible. Consell per caminants! Si voleu travessar la portalada de fusta que dóna accés al pati on es troba l’ermita heu de demanar la clau al restaurant La Botiga situat a la Plaça Major de Prades.

Ermita de l'Abellera.
Ermita de l’Abellera.

Des d’aquí, recorrem els 2 km que ens separen de Prades per finalitzar la primera sortida del repte dels 100 cims.

Salut i camins!