Mont-tremblant i els Laurentides

Dia 4. [7/08/2014]

Sortim a mig matí d’Ottawa en direcció a la Ciutat de Quebec. Més de 400 km ens separen de la nostra destinació, així que el d’avui és, principalment, un dia de ruta. Ja que el trajecte que seguim hi passa a prop, aprofitem per fer una parada al poble de Mont-tremblant, situat al peu de la serralada dels Laurentides.

La veritat és que la falta de temps ens apreta i la parada és ràpida, però ens permet descobrir aquest pintoresc poble de muntanya. Mont-tremblant es pot dividir en tres seccions; nosaltres visitem la Station Tremblant, un resort turístic format per diversos hotels, apartaments, restaurants i botigues de souvenirs situat al peu de les pistes d’esquí.  El fet més destacable d’aquesta zona és el telefèric que et porta de la part baixa del poble fins a peu de pistes gratuïtament o fins a dalt de la muntanya abonant uns 15 dòlars. Des d’aquest es pot contemplar els diferents apartaments i hotels de la vil·la, amb les façanes  i teulades de colors llampants i també ens ofereix unes vistes excepcionals de la muntanya.

Vistes del resort d'esquí de Mont-tremblant des del telefèric.
Vistes del resort d’esquí de Mont-tremblant des del telefèric.

Tot i que és l’estiu, les pistes d’esquí estan adaptades per poder-hi realitzar tot un seguit d’activitats; hi ha una zona de joc per a nens, una secció de tirolines, es pot baixar la pista sobre una espècie de trineu amb rodes, etc. A més, la serralada conté una gran varietat de senders senyalitzats de diferent dificultat a través dels Laurentides.

Un cop acabada la visita, seguim el nostre trajecte fins a la capital del Quebec.

Ottawa, la capital bilingüe

Dia 3. [06/08/2014]

Un cop finalitzada la visita a l’arxipèlag de les Mil Illes, seguim la nostra ruta fins a Ottawa. Arribem al vespre i després d’instal·lar-nos ràpidament a l’hotel sortim a conèixer la capital del Canadà.

El fet que Ottawa sigui la capital del Canadà no és casual. Després que la capitalitat del que llavors era el Canadà, format únicament per les provínicies d’Ontario i Quebec, ballés de ciutat en ciutat, el govern es trobava en un punt mort i, l’any 1957, va demanar a la reina Victòria d’Anglaterra que escollís la ciutat que havia d’esdevenir la capital del país. La elegida fou, Ottawa, una ciutat pràcticament desconeguda i poc important llavors, però amb una perfecte localització en cas d’atac pels Estats Units i frontera entre les dues provínicies. Deu anys més tard, gràcies a la formació de la Confederació del Canadà, Ottawa passaria a ser la capital de pràcticament tots els territoris que avui formen aquest país.

Ottawa és la primera ciutat realment bilingüe que visitem. Es troba just a la frontera entre la província d’Ontario i el Quebec (de parla francesa), de fet, per entrar al Quebec només cal travessar el riu Ottawa que voreja la ciutat.  El bilingüisme aquí esta tan interioritzat que els habitants d’Ottawa han arribat a inventar-se un nou idioma, el frenglish, combinant l’anglès i el francès.

parliment from river
Vistes del parlament d’Ottawa des de la província de Quebec.

Entre el conjunt d’edificis del parlament i el Château Laurier, hi trobem el canal Rideau. Aquest és un canal de 200km que uneix la ciutats d’Ottawa i Kingston. Va ser construït al 1832 com a una ruta militar alternativa al riu Sant Llorenç, en cas d’un possible atac per part dels Estats Units. Tot i això, mai es va haver  d’utilitzar amb aquest propòsit i ha servit principalment com a ruta comercial.  En aquest punt, el canal és especialment interessant degut al sistema de vuit escluses construïdes per superar un desnivell de 24m.

Sistema d'escluses del canal Rideau.
Sistema d’escluses del canal Rideau.

Continuem fins a arribar a Byward Market, una zona plena de restaurants i botigues al voltant d’un dels mercats més importants de la ciutat. Després de sopar en aquest barri tan animat ens dirigim cap al Parlament d’Ottawa, on cada nit d’estiu s’emet una projecció sobre la seva façana (anomenada Mosaika ) que explica la història del Canadà des de l’època dels amerindis fins a l’actualitat. Realment és imprescindible veure-la!

Diferents escenes de la projecció sobre Parliment Hill.
Diferents escenes de la projecció sobre Parliment Hill.

Dia 4. [7/08/2014]

L’endemà, aprofitem el matí que ens queda per Ottawa per passejar pels jardins del Parlament i fer les fotos de rigor. La veritat és que l’edifici del parlament per la seva majestuositat. No entenc massa d’arquitectura però l’edifici em recorda molt al Parlament d’Anglaterra, suposo que la influència dels colonitzadors i la proximitat al riu hi tenen molt a veure. Preseciem també el canvi de guàrdia que es realitza cada matí d’estiu, sincerament és molt llarg i cerimoniós, prescindible pel meu gust.

Canvi de guàrdia a Parliment Hill.
Canvi de guàrdia a parlime

Tot observant el canvi de guàrida, tenim el nostre primer contacte amb el frenglish. Una nena d’uns dos anys esta tocant la corda que marca el perímetre del jardi davant del Parlament i la seva mare li crida l’atenció. El canvi d’accents i l’alternança entre “Baby, please don’t touch the cord” i “Arrêt, s’il te plaît. Laisse-toi la corde” és simplement impressionant.

Ottawa és també la capital dels museus, la ciutat n’ofereix una atractiva varietat, des del Museu de la Civilització al Museu de la Natura, passant pel Museu de la Moneda. Ens sap greu no poder estar-nos més dies a la ciutat per visitar-ne algun però hem de continuar la ruta. Ben mirat, així tenim una bona excusa per tornar!

El riu Sant Llorenç i l’arxipèlag de les Mill Illes.

Dia 3. [06/08/2014]

Ens llevem en un hotel al costat de les cascades del Niàgara i emprenem la ruta. Quasi uns 600 km ens separen de la nostra destinació final, Ottawa, la capital del Canadà.

El viatge és llarg, així que aprofitem les hores d’autobús per descobrir diferents aspectes del Canadà de la mà del nostre guia quebequès. Parlem de la sanitat (la privada esta prohibida), l’educació, la política, el nivell de vida al Canadà… Una de les coses que em sorprenen més és el fet que la societat canadenca és molt individualista. La gent jove comença a treballar i a guanyar els seus propis diners als 15 o 16 anys, de manera que quan en compleixen 18 o 19 les pares els “inviten” a emancipar-se i a ser independents econòmicament parlant. Les trobades familiars més aviat escasegen i no és habitual visitar la família pròxima (pares i avis) sense haver avisat prèviament. A través de tots aquests detalls ens adonem de com d’oposada a la nostra pot arribar a ser la societat canadenca en alguna aspectes.

Al midgia fem una parada per visitar l’arxipèlag de les Mil Illes situat al riu Sant Llorenç, el qual uneix l’oceà Atlàntic amb el Llac Ontario. En concret, esta format per 1864 illes de propietat privada. Els requisits per ser contades com a illes són: (a) estar per sobre del nivell de l’aigua durant tot l’any, (b) tenir més de 0,1 metre quadrat i (c) contenir almenys un arbre viu.

Fa un dia d’estiu radiant! Perfecte per embarcar-nos en un vaixell per visitar les illes de prop. La majoria d’illes estan edificades i hi trobem opulentes cases d’estiueig. De la mateixa manera que passava al llac Ontario, el riu serveix de frontera natural entre el Canadà i els Estats Units d’Amèrica. Com a curiositat, una història local explica que el pont que separa les dues illes de la fotografia és el pont internacional més petit del món, ja que l’illa més gran pertany al Canadà i la més petita als Estats Units.

El pont internacional més petit del món.
El pont internacional més petit del món.

La visita a les Mill Illes esta plena de llegendes i d’històries curioses. La següent és la que parla sobre l’illa en forma de cor (veure vista aèria) porpietat del multimillonari George C. Boldt. Resulta que Boldt va comprar l’illa amb la intenció de regalar-li a la seva dona el dia de Sant Valentí. Boldt va invertir més de dos millions de dollars per aconseguir la forma de cor de l’illa i també per a la construcció del castell de luxe amb més de 120 habitacions. Malauradament, la seva esposa va morir abans que la construcció finalitzés convertint en tragèdia aquest bonic gest d’amor. Boldt va aturar les obres a la illa i es diu que mai hi va tornar. Les edificacions a mig construir van restar a la intempèrie durant més de 70 anys, quan finalment l’illa va ser adquirida pel gestionadors de l’arxipèlag, els quals van reiiniciar les obres i van obrir l’illa al públic.

Heart Island. Vistes del petit  castell que conté els generadors que donen l'energia suficient a l'illa.
Heart Island. Vistes del petit castell que conté els generadors que donen l’energia suficient a l’illa.
Heart Island. Vistes de l'arc, la torre de defensa i el castell al fons.
Heart Island. Vistes de l’arc, la torre de defensa i el castell al fons.

L’última de les històries que ens ofereix l’arxipèlag és menys generosa però més divertida que l’anterior. La llegenda explica que Boldt va comprar la illa més propera a Heart Island i hi va fer construir una casa per a la seva sogra, la qual no sabia nedar. Aquesta és la illa en qüestió.

casasogra

La broma és evident, oi?? 🙂 

Les cascades del Niàgara des del Canadà

Dia 2. [05/08/2014]

A mig matí, un cop acabada la visita fugaç de Toronto recorrem els 125 km que ens separen de les cascades del Niàgara. Durant el nostre trajecte mai perdem de vista el llac Ontario, el més petit dels cinc grans llacs d’Amèrica del Nord, el qual serveix de frontera natural entre la provínicia canadenca d’Ontario i l’estat de Nova York. Just abans d’arribar fem una parada al poble de Niagara-on-the-lake. Es tracta d’un petit poble molt pintoresc, dotat de carrers plens d’arbres i edificis restaurats de manera encantadora. Llàstima que el tràfic de turistes sigui tan elevat perquè d’alguna manera roba l’encant del lloc. Com a fet curiós, hi podem trobar una botiga de decoració nadalenca que esta oberta tot l’any (al primer moment aquest fet em va sobtar i ho vaig trobar especial i únic, més endavant descobriria que les botigues nadalenques obertes a principis d’Agost destaquen per la seva abundància als llocs turístics del Canadà).

El poble de Niagara-on-the-lake.
El poble de Niagara-on-the-lake.

Arribem a les cascades al migdia. Abans de visitar-les en profunditat dinem al complex turístic a l’estil americà que s’ha establert al voltant de les cascades. No perdré el temps parlant-ne, simplement és aberrant i crec que aquell que vol disfrutar realment de l’espectacle natural que ofereixen les cascades hi guanya molt ignorant-lo.

Les cascades del Niàgara estan formades per tres cascades diferents, dues a la banda americana (American Falls i Bridal Veil Falls) i una altra, la més gran i majestuosa, a la banda canadenca (Horseshoe Falls, anomenada així per la seva forma de ferradura).

Cascades del Niàgara (d'esquerra a dreta, American Falls i Horseshoe Falls).
Cascades del Niàgara (d’esquerra a dreta, American Falls, Bridal Veil Falls-tan petita que casi no es pot veure- i Horseshoe Falls).

L’espectacle natural és molt bèstia, la remor de l’aigua caient és constant i no et deixa indiferent. No són les cascades més altes del món (50m aprox.) però si les que tenen un major volum d’aigua, concretament cau l’equivalent d’un milió de banyeres d’aigua per segon.

A primera hora de la tarda, realitzem un creuer amb un vaixell que ens apropa a les cascades americanes. Les gotes en suspensió a l’atmòsfera causades pel xoc de l’aigua caient fan que en dies asolellats poguem observar múltiples arcs de Sant Martí a les cascades. O serà que realment la bossa plena d’or s’amaga darrera la cascada? =) 

Arc de Sant Martí a Niàgara Falls.
Arc de Sant Martí a Niàgara Falls.

Seguidament ens dirigim cap a la cascada canadenca (Horseshoe Falls), a mesura que ens anem acostant el soroll es va intensificant fins que ens resulta impossible sentir la persona del teu costat; de la mateixa manera, el número de partícules d’aigua vaporitzades va creixent de manera exponencial fins a deixar-nos xops de dalt a baix (sort de l’impermeable!).

Dirigint-nos cap a la cascada canadenca.
Dirigint-nos cap a la cascada canadenca.

El creuer és molt divertit i s’ha establert com una de les atraccions imprescindibles a les cascades del Niàgara però, personalment, el que més em va impressionar va ser observar la cascada Horseshoe des de la part superior, on es pot accedir perfectament a peu des de la banda canadenca. Des d’allí l’aigua es precipita al buit a una velocitat tan gran que al principi costa captar-la i després deixa pas a un efecte relaxant, quasi hipnòtic. 

niagarafromtop
La cascada Horseshoe des de la part superior.

Al voltant de les cascades hi ha molts restaurants que tenen unes vistes magnífiques sobre d’aquestes (nosaltres vam sopar en un d’ells). Dormiem al costat mateix de les cascadaes així que quan es va fer fosc vam poder disfrutar de la il·luminació nocturna de les cascades (si podeu, no us la perdeu!).

Toronto

Toronto entero (i fugaç)!

Dia 1. [04/08/2014]

Ens aixequem ben d’hora, ben d’hora per agafar un vol des de la T1 a Barcelona. L’escala prevista a Londres ja és llarga i a més hi hem de sumar un retard de quasi bé 3 hores en la sortida del vol a Toronto. Ens preguntem on està la puntualitat britànica de la British Airways, però bé, és el primer dia i ho agafem amb ganes. Finalment arribem a Toronto al vespre i, tot i portar més de 24 hores desperts, només tenim un dia per visitar la ciutat així que després de deixar les maletes a l’hotel sortim a descobrir-la.

Toronto és una gran ciutat construïda a l’estil americà. Hi predominen les grans avingudes i els gratacels, els carrers estan poc transitats i tot i ser la ciutat més poblada del Canadà amnb més de 5 millions d’habitants, ens sembla deserta. Encara que la ciutat va ser fundada fa uns 300 anys, queden pocs edificis antics ja que la majoria van ser substituïts per noves edificacions, però els pocs que han estat conservats contrasten de manera fabulosa amb els grans gratacels.

Contrast esglèsia i CN Tower a Toronto
Contrast entre una esglèsia i la CN Tower a Toronto
Antic ajuntament i gratacel
Contrast entre l’antic ajuntament i un gratacel a Toronto

Dia 2. [05/08/2014]

Dediquem el matí a  conèixer les principals atraccions de la ciutat de maner fugaç perquè ens hem de dirigir cap a les Cascades del Niàgara. Visitem el vell i el nou ajuntament, situats pràcticament de costat. Aprofitem el moment per aprendre sobre política local, Toronto té actualment un alcalde, Rob Ford, que ha esdevingut conegut a causa dels seus escàndols amb el crack, tot i així després d’haver passat uns mesos en un centre de desintoxicació sembla disposat a presentar-se a la reelecció el pròxim més d’octubre. Tindrà Rob Ford una segona oportunitat?

La bandera de Toronto amb l'actual ajuntament al fons.
La bandera de Toronto amb l’actual ajuntament al fons.

També visitem el Parlament de la província d’Ontario. Tot i que Ottawa (capital del Canadà) i Toronto estan situades a Ontario, la capital d’aquesta és Toronto. El Canadà és una federació formada per 10 províncies i 3 territoris. Cada provínica disposa del seu parlament i tenen una gran autonomia respecte al govern central en els principals temes socials com la sanitat o l’educació; també poden recaptar els seus propis impostos.

El Parlament d'Ontario.
El Parlament d’Ontario.

Finalment acabem la nostra visita de la ciutat pujant a la CN Tower. La que va ser fins al  2010 la torre més alta del món (553m), serveix de torre de radio i comunicacions i és, també, la gran atracció turística de Toronto. Disposa d’un mirador de 360º sobre la ciutat així com també d’un terra de vidre des d’on pots veure part de Toronto als teus peus (poc recomanat per als que tenim vèrtig).

CN tower
CN tower

Com diriem en castellà: Saben que se puede ver des de la torre más alta de Toronto?

Vistes de Toronto des de la CN tower
Vistes de Toronto des de la CN tower

Toronto entero!

Aventura canadenca 2014

El primer viatge d’aquest bloc serà el tour d’onze dies (del 4 al 16 d’Agost de 2014) que acabo de realitzar per les provínices canadenques d’Ontario i Quebec. Durant aquests dies he anat prenent anotacions en un quadern de viatge i a través dels següents posts us aniré relatant el meu viatge ampliant aquesta informació.

Mai he sigut gaire fan dels tours organitzats però he de reconèixer que aquest viatge ha fet canviar la meva opinió al respecte. Suposo que la clau rau en el guia i s’ha de dir que en aquest aspecte ens ha tocat la loteria!! Conèixer el territori de la mà d’un canadenc t’aporta una visió del país molt més propera als seus habitants, lluny dels tòpics turístics. Tot i que els desplaçaments entre ciutat i ciutat els feiem amb el grup, un cop arribats a les diferentes destinacions disposàvem de molt de temps lliure cosa que també ens ha permès descobrir els racons de cada ciutat per nosaltres mateixos.

La ruta que hem seguit és la següent: Toronto – Cascades del Niàgara – La regió de les mill illes – Ottawa – Mont-tremblant – Quebec – Tadoussac (observació balenes)- Quebec- Parc Natural de La Marurice (Llac Sacacomie) – Montreal

mapacanada
Imatge de Google Maps

(També la podeu consultar de forma interactiva aquí.)

En total més de 2000 km!! Comencem!!