Tag Archives: la mauricie

Naturalesa en estat pur: parc natural de La Mauricie

Després d’una tardor de de desconnexió bloggera obligada a causa de la búsqueda de pis nou, del doctorat i de la fi d’una temporada castellera molt exigent; arriben per fi les vancances de nadal, respiro i aprofito la miqueta de temps lliure de la que disposo per reprendre el relat del meu viatge pel Canadà d’aquest estiu.

Dia 7 [10/08/2014]

Deixem enrere les balenes i la Ciutat de Quebec per començar la part més aventurera i salvatge del nostre viatge, allunyada de les grans ciutats. Canadà és dels països del món amb una major diversitat natural pel que fa a paisatges, flora i fauna, per aquesta raó no podem deixar el país sense visitar algun dels seus parcs naturals. Ens endinsem doncs en el parc de La Mauricie, situat a la regió del Quebec. El parc té una extensió d’aproximadament 500 km2 i conté més de 150 llacs. En concret nosaltres ens allotjarem al resort Sacacomie situat just al costat del majestuós llac amb el mateix nom. Hi estarem dos dies disfrutant del paisatge i les activitats que ens ofereix aquesta regió.

Per tal d’arribar al parc des de la última ciutat abandonem el bus amb el que viatjàvem i ens enfilem a uns vehicles 4×4 que ens condueixen bosc endins durant aproximadament una hora. Ens trobem doncs al cor del parc natural, la bellesa del paisatge em colpeix i m’emociona, el fet de mirar a la llunyania i no veure cap bri de civilització et fa sentir molt petit i insignificant.

El parc t’ofereix una infinitat d’activitats, un cop instal·lats a l’hotel , que és tot de fusta, baixem caminant fins al llac, on agafem una canoa i ens passem la resta de la tarda remant fins l’illa central i banyant-nos. Al bell mig del llac s’experimenta una sensació de tranquil·litat infinita, per uns instants penso que seria bonic quedar-me en aquest estat per sempre.

Llac Sacacomie
Vistes de l’hotel des del llac Sacacomie.

 

Dia 8 [11/08/2014]

Després d’un esmorzar contundent ens calcem les botes per sortir a fer una petita excursió pel parc. Al bosc, la població d’óssos és nombrosa. El guarda del parc ens explica que no són massa perillosos però que en tot moment cal evitar una trobada cara a cara. Estan acostumats al tracte amb els humans i aprenen a fugir dels sorolls, per això cal no moure’s mai pels camins en silenci. Així doncs, ens passem bona part del trajecte xerrant fort, cantant o picant de mans. Al bell mig del bosc ens topem casualment amb un lloc de producció de xarop d’auró.  Uns petits orificis fets als arbres permeten la recol·lecció de l’aigua d’auró -ingredient principal del xarop-  per a través d’un sistema de tubs.  Després aquesta saba es concentra per ebullició seguint la recepta del les primeres nacions que fou adoptada i refinada pels colonitzadors.

Sistema de recol·lecció de la saba d'auró.
Sistema de recol·lecció de la saba d’auró.

Acabem el recorregut sense topar-nos amb cap ós, però un cop havent dinat ens envalentim i sortim a buscar-los!! (acompanyats d’un guarda del parc, òvbiament). Ens dirigim cap a una espècie de mirador d’aus i restem silenciosos i a l’espera durant una estona. El primer ós no triga a aparèixer i poc després en ve un altre.

L'ós negre, el més petit de les espècies d'óssos del Canadà.
L’ós negre, el més petit de les espècies d’óssos del Canadà.

Quan creiem que ja són prou lluny i no hi ha perill desfer el camí, ens dirigim a un altre punt del parc on hi ha una comunitat d’un altre dels animals estrella del Canadà: els castors. Aquests animals són colonials, és a dir formen famílies i viuen en grups de fins a dotze individus. La colònia que visitem esta formada per només dos individus, una parella de castors anomenats Charlot i Charlenne segons el guarda del parc.

El Charlot.
El Charlot.

Quina millor manera d’acabar la nostra estada al Canadà més salvatge que coneixent l’animal nacional del país?

Pròximament: Montreal, el retorn a la civilització.