Tag Archives: prades

Tossal de la Baltasana i Mola d’estat

Prades, Baix Camp. Disset de gener del 2015. Deu hores del matí. Un grau negatiu de temperatura. Gebre i boira.

Doncs sí, no podríem haver triat ni un millor dia ni una millor estació per començar el repte dels 100 cims, però les ganes ens poden i tot i que fa molt de fred i mal temps, no ens podem resistir de sortir a coronar els primers cims.

Prades
Plaça Major de Prades

Sortim de la Plaça Major de Prades i caminem com si anéssim a sortir del poble per agafar el camí que ens conduirà al Tossal de la Baltasana (la ruta aquí). L’ascensió fins al Tossal és fàcil i assequible per tots els estats de forma. A mesura que guanyem altitud ens trobem amb un paisatge cada cop més gebrat.

La tardor deixa pas a l'hivern.
La tardor deixa pas a l’hivern.
La Ivet enmig del bosc gebrat.
La Ivet enmig del bosc gebrat.

No necessitem més d’una hora per culminar el Tossal de la Baltasana (1203m), el sostre de les muntanyes de Prades, l’eufòria per haver fet el primer cim és màxima. La boira no ens permet disfrutar de les vistes des del cim, però la Ivet i l’Ester, habituals d’aquests camins, ens asseguren que són espectaculars.

Tossal de la Baltasana
Tossal de la Baltasana
Jo, la Ivet, l'Ester i la Marta al vèrtex geodèsic del Tossal de la Baltasana.
Jo, la Ivet, l’Ester i la Marta al vèrtex geodèsic del Tossal de la Baltasana.

Veient que portem els motors escalfats i que tenim marxa per estona decidim allargar la ruta i anar fins a un altre dels cims catalogats per la FEEC de les muntanyes de Prades, La Mola d’Estat . A mesura que anem fent camí, es va aixecant el dia i comencem a gaudir de la miqueta d’escalfor que ens ofereix el sol i del magnífic paisatge de les muntanyes de Prades. De camí al següent cim ens topem amb les coves d’en Pere, que havien servit de refugi als republicans durant la Guerra Civil.

Les coves d'en Pere
Les coves d’en Pere.

Després de caminar uns 7 km des del Tossal arribem a la Mola d’Estat o dels Quatre Termes (1117m), que rep aquest nom perquè en aquest punt convergeixen els termes de Rojals, Vimbodí, Mont-ral i Prades. Hem coronat doncs el segon cim del repte en tan sols un dia, l’orgull és màxim. D’aquest cim són molt característiques les tres creus metàl·liques clavades a la roca, avui però, només n’hi ha dues, esperem que aviat tornin a posar la que falta.

Les tres creus.
Les tres creus.

Hem assolit el punt més distant de la nostra ruta, és hora doncs, de desfer camí per tornar cap a Prades. La ruta que fem és circular ja que aprofitem l’excursió per passar de tornada per l’ermita de l’Abellera. Es tracta d’una ermita situada just a sota la roca de la muntanya, la bellesa de l’indret és indescriptible. Consell per caminants! Si voleu travessar la portalada de fusta que dóna accés al pati on es troba l’ermita heu de demanar la clau al restaurant La Botiga situat a la Plaça Major de Prades.

Ermita de l'Abellera.
Ermita de l’Abellera.

Des d’aquí, recorrem els 2 km que ens separen de Prades per finalitzar la primera sortida del repte dels 100 cims.

Salut i camins!